Haití, el Sr. Bisbe , i L' Església

El passat dia 13 de gener un terratrèmol de gran intensitat va sacsejar Haití, un dels països més pobres d' Amèrica, i a través dels mitjans de comunicació hem pogut constatar les seves cruels i devastadores conseqüències. No vull entrar en detalls. Tothom ha vist les esfereïdores situacions i les dantesques imatges produïdes després del desastre, però també com davant d' aquest infern, tot el món, s' ha solidaritzat amb el poble Haitià mostrant-li el seu suport i oferint-li tot tipus d' ajuda.

Quan passen aquestes tragèdies i presencies tant dolor i sofriment, el cor se't trenca, quedes trist, impotent, immers en una mena de desesperació i sents que defalleixen les teves conviccions religioses. Aleshores acostumes a preguntar-te,tot i sabent que ningú et donarà cap resposta, com Déu permet que es produeixin catàstrofes de tal magnitud.

Fent referència a aquesta qüestió, fa uns dies en una entrevista a la cadena SER, se li va formular la mateixa pregunta al nou bisbe de Sant Sebastià el Sr. Josè Ignacio Munilla, el qual va respondre textualment:

" Hi ha coses pitjors que les que aquests pobres estan patint aquests dies. La nostra pobra situació espiritual, per la nostra concepció materialista de la vida,potser és un mal més gran".

Com és de suposar, aquestes declaracions van suscitar dures reprovacions per part de tots els àmbits socials i polítics del nostre país, fins el punt, que el Sr. bisbe es va veure obligat a emetre un comunicat dient que les seves paraules havien estat "distorsionades", ja que es van efectuar en un pla "teològic" com a resposta a una pregunta "teològica". Davant les crítiques rebudes i com a mostra de la seva "humanitat" va comentar que havia proposat que les festes patronals de Sant Sebastià que començaven el passat dia 20, tinguessin una "austeritat Solidària" en favor dels que estan patint en aquell país i també va confirmar que Càritas de Guipúscoa ja havia donat 100.000 euros per a Haití.

Considero els comentaris del prelat totalment desafortunats, fora de context, mancats de la més mínima sensibilitat i impropis d'un representant de l' església catòlica. Veritablement Sr. Munilla, vostè creu que per a la ingent quantitat de persones afectades per aquesta tragèdia poden haver-hi "coses pitjors"? Sincerament, dubto que mai arribin a comprendre les seves " teològiques" raons.

Crec que actuacions com les protagonitzades per vostè, són les què més perjudiquen a l' espiritualitat i la fe que puguin professar les persones, i no pas, " la concepció materialista de la vida" que des del principi del temps ha estat un concepte inherent a gairebé tots els humans i també a moltes institucions. Tanmateix, és de suposar que tampoc deu de ser un fet tan greu quan l' església catòlica l' ha anat practicant segle rere segle, atresorant immenses riqueses.

Evidentment és d' agrair la donació que ha fet Càritas de Guipúscoa. Ha complert amb una obligació. Cal recordar que Càritas és una institució finançada per "donacions" i creada per tractar fins humanitaris com ara és el cas d' Haití. Per tant s' ha de considerar aquesta acció com un deure i no com un mèrit, com vostè dóna entendre.

Tal vegada, potser sí que resultaria molt rellevant conèixer quina xifra concreta ha aportat l' església catòlica del seu propi patrimoni. Em pregunto si s' ha subhastat alguna obra d' art, venut algun immoble o donat diners procedents dels beneficis que generen els negocis del Vaticà.

Estic convençut que actes com aquests, tan poc "teològics", tan materialistes però ara tan necessaris, són els que farien que el món veiés l' església una mica més "espiritual" i més "humana" i ajudaria al mateix temps a fomentar una fe que cada dia és més feble.

Eduard