"Quo Vadis" Església?

Des de fa algun temps, els mitjans de comunicació d' arreu del món vénen denunciant els molts i diversos casos de pederàstia comesos per sacerdots catòlics en diferents indrets del nostre planeta. Les denúncies estan avalades per les confessions dels mateixos religiosos implicats i per declaracions de milers de víctimes que, al llarg de moltes dècades, han sofert tot tipus de vexacions i abusos sexsuals. Paral·lela-ment, també critiquen amb molta duresa l' actitud tan ambigua que està adoptant la cúpula de l' Església en relació a aquests fets tan horribles.

Si l' assumpte ja constitueix per si mateix un atemptat molt greu contra la societat,la qüestió encara s' agreuja més i, pren dimensions de gran escàndol, al donar-se a conèixer l' existència d' ocultacions, irregularitats, manipulacions i demores en les resolucions de judicis que impliquen altes jerarquies eclesiàstiques i, fins i tot de manera molt directa, al Papa Benet XVI quan aleshores era el Cardenal Ratzinger i exercia el càrrec de màxim responsable de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

L' Església es troba davant d' un problema molt seriós que, junt amb d' altres com ara el control demogràfic, cèl·lules mare o eutanàsia pot comportar gravíssimes conseqüències en detriment de la seva imatge i el que representa per a milions de fidels. S' està parlant d' aspectes molt greus que constitueixen delictes brutals, confiances traïdes, encobriments de pederastes, dimissions de bisbes i divisions de criteris entre catòlics. Està immersa en una situació molt difícil i en front d' uns esdeveniments tan condemnables i humiliants, considero que ha pres una actitud equivocada i alhora altiva i desafiant.

L' evidència de les acusacions és tan manifesta, que converteix en irresponsable a qui es refereix a elles tractant-les d' "enraonies", donant a entendre que tot aquest afer és una campanya orquestrada per erosionar la figura del Pontífex i al mateix temps manifestant que l' Església no es "deixaria impressionar" per aquests rumors. No s' entén que una personalitat com el Cardenal Angelo Sodano, degà del col·legi Cardenalici i exsecretari d' Estat del Vaticà, exposés aquests arguments tan puerils i irreflexius al començament de la missa Pascual del Diumenge de Ressurrecció, davant de milions de teleespectadors. Aquesta postura denota una falta de sensibilitat i a la vegada representa un despreci per a totes les persones afectades pels abusos sexuals.

El que ell cita com "enraonies" són fets consumats i provats; abominables delictes i, pel que fa al Papa, hi ha confessions i documentació escrita que sembla ser que demostren la seva implicació en casos d' ocultacions. Benet XVI, com a cap de l' Església Catòlica, ha de retre comptes a la humanitat dels actes que cometen tots els seus membres i aquest deure inclueix també la seva persona. Crec que no són moments que demanin silencis, sinó de donar explicacions i aclaracions, d' acceptar responsabilitats i, si cal, assumir culpes i demanar el perdó que ajudi a tancar ferides i reparar el mal que s' hagi pogut ocasionar. El Papa hauria de complir amb aquesta obligació. No fer-ho constituiria un acte de supèrbia.

No dubto, que els fidels catòlics de tot el món agrairien, perquè ara es necessita més que mai, aquest gest " terrenal" del seu Guia espiritual.

Eduard