"Mens sana, Corpore sano"

Pel que fa a la meva persona, he de dir que l' asseveració d' aquesta dita en llatí no sempre s' ha complert adequadament, doncs ja des de l' adolescència el meu cos deixà de desenvolupar-se de forma natural tal i com ho anava fent la meva ment. Semblava talment que a partir d' aleshores hagués decidit declarar-se en un estat de rebel·lia, respecte els bons consells que aquesta li donava.

Recordo que després de complir els dinou anys, vaig adoptar una actitud molt contradictòria en relació a les normes de les bones costums alimentàries. Era evident que la base de la meva alimentació res tenia a veure amb l' actual "dieta mediterrànea"; sovint menjava a destemps, sense ordre ni mesura, tenia un treball sedentari i l' únic esport que practicava eren els escacs!

Davant d' un comportament tan irracional, és fàcil comprendre que no vaig tardar molt de temps en entrar dins d' una dinàmica que derivà cap a una obesitat que ha estat una constant durant molts i molts anys de la meva vida i que em va deixar el cos permanenment presoner d' un sobrepés alarmant.

Per alleujar aquesta mena de condemna, crec que hauré provat gairebé tots els règims alimentaris establerts, si bé mai he aconseguit un resultat del tot positiu. Sempre degut a una manca de voluntat i perseverància, després d' un petit èxit s' esdevenia un fracàs i és així, com he anat trampejant les meves "misèries carnals" fins que a finals del passat mes d' agost vaig arribar al zenit d' aquest desgavell fisiològic; el meu pes era de 113 kgr. Es podia dir que estava a punt per a la "matança"!!

Era clar que en aquesta ocasió havia realitzat un pas més enllà del què venia sent habitual en èpoques crítiques, traspassant el límit del seny. Em sentia bastant malament, tant física com psicològicament, i calia posar remei a aquesta situació que, ara sí, podia comportar problemes greus per a la meva salut. Així doncs, el dia 1 de setembre vaig començar, un cop més, el règimen alimentari i a treballar de manera intensiva en el gimnàs. Aquesta vegada, potser obligat per les circumstàncies, m' ho he pres seriosament i amb molta constància i esforços ja he perdut uns 27 kgr.

Ara em sento bé, amb força i en un bon estat d' ànim, la qual cosa ha motivat el fet que hagi reiniciat l' activitat del bloc, que tan abandonat tenia.
Gràcies Àngels, sense la teva paciència i suport mai ho hagués aconseguit.

Ha estat com una nova renaixença!!

Eduard

Salutacions

Novament reinício l'activitat del meu bloc, el qual per diverses circumstàncies i des de fa molt de temps, he tingut bastant abandonat.

Com ja expressava en el seu dia, a través d'ell compartiré amb tots vosaltres pensaments, reflexions,sentiments, aficions, estats d' ànims, comentaris sobre les notícies que s' esdevenen dia rere dia i, sobretot, records que com diu una persona què tinc en gran estima, ens han marcat durant el decurs de la vida i que per tant sempre són vius dins de nosaltres.

En el proper article que escriuré, explicaré els motius que van propiciar el meu silenci "intel·lectual".

Gràcies per la vostra atenció i compto també amb la vostra col·laboració. Us espero.

Eduard