dimarts, 30 de març del 2010

Gràcies Mercè

D'acord amb el seu desig transcric textualment el missatge que m´ ha enviat la meva germana Mercè, en el que fa referència als escrits que figuren en el meu bloc. Ho ha fet a través d' un e-mail, doncs sembla ser que no ha pogut inserir-lo com a comentari al final de l' últim article. Diu així:

" Eduard, és un goig llegir els teus escrits. Em fa molta il·lusió observar l' evolució tan positiva que has fet d' ençà que et vas decidir a conèixer millor la nostra llengua. Estic segura que la teva professora de català se'n deu sentir molt satisfeta.

Com pots suposar el record de la "iaia" Mercè(jo sempre li havia dit "iaia") m' ha fet pensar en moltes situacions viscudes al carrer Blai. El que dius de la nostra àvia és ben cert. Era tot un caràcter! Tu vas viure sempre al seu costat i t' estimava molt. Eres la nineta dels seus ulls. Quands records!

Escrius sobre diferents temes i tots són molt interessants. Revius la figura del gran baríton Ausensi, fas palesa la teva afició per la música clàssica i per l' òpera...Ets un autèntic melòman i els teus escrits transmeten emoció i sensibilitat.

I ara ve allò de... "Con la Iglésia hemos topado". I això és evident que només em surt en castellà. Estic d`acord en tot el que dius sobre el Sr. José Ignacio Munilla. És una vergonya que faci servir termes "teològics" per intentar capgirar les declaracions que va fer de manera tan clara.
Tot plegat no té nom; i no parlem de la riquesa patrimonial de la Església.

Aquest escrit l' hauries d' enviar al Sr. Bisbe. Així aquest "teòleg" sabria el que pensa d' ell el senyor Eduard Bayarri.

Quan ens veiem ja ho acabarem de comentar.

Petons, Mercè."

Gràcies Mercè, per les teves paraules tan afectuoses. Signifiquen molt per a mi. Tant de bo algun dia aconsegueixi dominar la nostra llengua com ho fas tu.

Una forta abraçada, Eduard.

2 comentaris:

  1. Que maco Eduard el que et diu la teva germana,aixó demostra que us estimeu molt!.

    ResponElimina
  2. Aprofito la primera vegada que escric al "bloc" del meu pare per a ratificar les paraules de la meva tieta. És un goig veure com a aconseguit un dels seus desitjos, com és dominar una llengua que en el seu moment no va poder estudiar com a ell li hagués agradat (circumstàncies polítiques incloses, és clar). N'estic molt orgullós!! (espero no haver fet cap errada ortogràfica...que ara s'ha de vigilar amb l'expert!)

    ResponElimina