Una vivència inoblidable

Avui remenant la capsa on tots guardem les fotografies, n' he vist una que m' ha recordat un feliç episodi de la meva infància. Tenia gairebé vuit anys quan l'oncle Josep Mª em va dur de vacances a Serra d'Almos (Tarragona), un poblet aleshores tan petit, que semblava tret d'un pessebre. Aquell viatge va significar un esdeveniment molt important per a mi, ja que representava una primera vegada per a molts fets de la meva vida. Era el primer cop que m' allunyava de casa, que deixava de veure per algun temps la meva família, els amics i el meu entorn. Són molts els records que guardo d' aquelles vacances.

Recordo els jocs amb els altres nois i la casa on vam fer estada, amb el pou que donava una aigua molt fresca, els corralets del bestiar i la quadra del "Gitano", el fidel cavall. Veig la placeta amb la humil i petita església, la bolera on feien el ball i el taller de l'entranyable Isidre, el boter, on passava moltes estones escoltant embabaicat les apassionants històries que m' explicava de quan era jove i anava de cacera. I em sembla sentir també el silenci de les nits, solament trencat pel cant dels galls al rompent de l' alba.

El poble estava situat enmig d' una gran clariana, envoltat de frondosos boscos encatifats d' arbres de diferents espècies i de camps sembrats de blat des d' on sortien, com si fossin teranyines, diversos camins que conduïen a l' era on el batien. Si hom s' endinsava en el bosc es podia percebre tota mena de sorolls; el cant dels ocells, la remor del vent entre les fulles dels arbres i el de les aigües baixant pels tímids rierols. Fent una forta inspiració també es podia captar totes les aromes delicioses que es desprenien de la flora existent, sobretot, dels matolls de ginesta, farigola i romaní.

Des d' un turó proper i bastant alt podies gaudir amb tota plenitud el bonic paisatge que estaves presenciant. Semblava talment que estiguessis davant d' un quadre pintat amb gran riquesa de colors, on es podia apreciar les diverses intensitats de matisos de cada un d' ells.Les tonalitats verdes, grogues, blaves, ocres i vermelles es barrejaven formant una composició final d' una gran bellesa i lluminositat.

Han passat molts anys , gairebé tota una vida, i mai he tornat a visitar "La Serra".
Tanmateix, sempre he mantingut viva la memòria d' aquella meravellosa estada en un poblet que davant els ulls d' un infant, semblava tret d' un pessebre.

Eduard